Manifest de la manifestació

Degut a l'amplitud del manifest, s'ha hagut d'adequar a les estructures físiques del blog.
Aquest estiu passat, una tarda qualsevol, un grup de joves sorprenia als turistes que passejaven al passeig marítim desplegant una pancarta enorme on hi posava: L’especulació no té límits... la nostra terra sí! Es tractava de la primera acció de l’Assemblea de Joves del Baix Gaià, els quals ja erem conscients del mal que el fetitxisme immobiliàri està fent a la societat i al medi ambient. Comarques d’arreu dels Països Catalans són agredides furiosament per un gran mercat que sembla no veure els límits enlloc, mentres el jovent ens els trobem –els límits- per tot arreu al moment d’accedir a una vivenda digne.

Després de tots aquests mesos de reflexions a les assemblees i lluita al carrer, adquirim consciència del paper que hi han jugat els polítics. Volem que quedi ben clar: nosaltres sóm apartidistes en el sentit que no farem propaganda de ningú, però sóm una organització amb finalitats polítiques i per tant no ens mossegarem la llengua a l’hora posar-li el nom al porc. Els polítics podien fer-hi alguna cosa al respecte. Han tingut oportunitats per aturar el projecte urbanístic. Esmentem primer el patètic paper que ha jugat el PSOE de Torredembarra, els quals han demostrat que de Socialistes tenen ben poc, en no moure cap fil, quant la seva homòloga a Madrid, Cristina Narbona la qual s’encarrega de Medi Ambient, va oferir comprar la meitat d’aquests terrenys. ¡Ningú a Torredembarra va moure un maleït dit per aprofitar una conjuntura afortunada que hagués solventat la meitat del problema! S’han comportat en aquest afer igual que els partits que fa quasi 4 anys formaren el pentapartit: el PSOE de la torre no ha fet res. Però no acaba aquí la llista de còmplices. També tenim als partits de la dreta, que ja he esmentat en parlar del pentapartit, els quals han col·laborat votant a favor. És curiosíssim veure com en aquests partits trobem sempre algú que ha fet fortuna en el món immobiliàri en les seves llistes electorals. Però és clar, tractant-se de Torredembarra, la Minimarbella del sud del principat, fins i tot alguns partits d’esquerres es permeten aquest desvergonyiment. Doncs cal recordar, finalment, el que dèiem en l’anterior comunicat on parlàvem lamentant-nos de la burgesia i el reformisme català, que vàren ser còmplices de facto de tot això. Aquests no són ni més ni menys que Convergència i Unió, els burgesos, i Esquerra Republicana de Catalunya, els reformistes, els quals han jugat permanenment la doble moral d’ésser ells en un passat els responsables de tot això i firmar conscesiona a tort i a dret i després venir a fer el paperot per sortir a les fotografies de les última manifestació movilitzant a tota la seva militància. És hora de recordar-los el seu passat, ja que sembla que no n’aprenguin per molt que vinguin a manifestacions: Què va passar amb el Roquer? Què va passar amb la platja del Canyadell? És trist que vinguin a trinxar la terra des de fora, però més trist és que ho permetin aquells que diuen estimar-se-la. Actituds així són les que fan que la gent perdi la confiança en els polítics. Però deixem els polítics i parlem de política. El paper que hagués hagut de jugar la societat ens ha estat manllevat, molts pocs s’han preocupat de preguntar-li a aquesta què vol per al seu futur. On són les eines de participació? On és la democràcia si en assumptes conflicitus el govern decideix en contra del poble en comptes de consultar-li? No serà que molts que és fan dir d’esquerres tenen en el fons un concepte burgés de democràcia? No serà que per a ells el demos, no significa poble sinó poder econòmic? No voldriem acabar aquest manifest sense parlar dels Païssos Catalans en la seva globalitat. Així com a Torredembarra s’ha estat produïnt cases un 65% per sobre de la demanda, no canvia gaire lo irracional i ilògic de la situació a València, on camps de golf neixen i desapareixen després de recalificacions i on empreses destructores com Marina d’Or fan l’agost. Tampoc a Mallorca es construeix per al poble: autopistes i carreteres trinxen la illa de nord a sud i d’est a oest per comunicar luxoses urbanitzacions de pijolàndia. Al principat, han estat 30 anys de govern de convergència i 5 de tripartit en els quals les cases creixien desordenadament arreu del territori, sobretot a la costa i ara van a pel Pirineu. No s’ha fet un pla de creixement: tot ha estat a la mercé dels caòtics ajuntaments de costa i una incompetència generalment constant pel que fa les regidories d’urbanisme. És a dir, que de morts a les urbanitzacions quant s’inundàven no és cap novetat. No els ha anat millor a València i Mallorca sota el mandat del Partit Popular, on encara s’ha construït més que aquí, fins i tot sabent que no tenien aigua per tothom. També ens referirem als especuladors. Com sabeu un pagés produexi tomàquets, enciams, i un paleta produeix cases, i és necessàri que així sigui, són oficis honrats. Però, ¿què produeix un especulador? ¿en què contribueixen a la societat? És un dels oficis més vells de la història de la humanitat, i francament no produeixen res ni contribueixen en res, ni tant sols fan ús d’allò que els pertany. Són l’esglaó paràsit de la nostra societat, són en part els responsables de l’augment del preu de la vivenda.
L’AJBG, volem constatar que no estem en contra de la propietat privada, sinó que estem en conta de la propietat privada burgesa, tal i com se l’anomenava fa anys, i contextualitzant avui en podríem dir capitalista, especuladora, i molts altres adjectius que posin a la propietat privada en les contradiccions en les que entra de vegades. Per exemple, que hi hagi gent sense sostre o amb molt mal sostre, i sostres sense gent. Aquesta és la contradicció que denunciem, que gent tingui molts sostres sense fer-ne ús, i altres ens trenquin les banyes per arribar a final de més. Hem començat el discurs afirmant que aquest era un moment crucial per a la batalla contra la urbanització que es farà a Muntanyans II. I ara volem acabar parlant de movilització popular. Us demanem que estigueu atents a totes les organitzacions que han estat en aquesta lluita contra la urbanització al Pla Parcial Muntanyans II, perqué ara estem en el moment més crucial, doncs la batalla es troba ja als tribunals gràcies a la Plataforma Salvem Muntanyans. Us demanem que es canalitzi la ràbia positivament, ja que l’odi no porta en lloc, i que participeu en la mesura que us sigui posible en tot allò que facin aquells qui s’oposen a la construcció. Tots aquells qui a part d’anar a manifestacions hem fet altres coses, en seguirem fent més, ens seguirem movilitzant i serà més necessàri que mai el suport social. Finalment, reafirmar-nos en les nostres conviccions: en que sols el poble salva al poble, en contra dels especuladors-paràsits, en contra dels polítics traïdors a la seva terra i per la defensa del territori tot construïnt uns Països Catalans més lliures! Visca la terra!